La importància d’aquesta vall radica en què fins fa pocs anys, es pensava que havia sigut seu del quarter general del visir àrab Al-Azraq que va ser l’únic cabdill musulmà en desafiar a Jaume I en la seua conquesta del Regne de València.

Comencem la ruta al costat de la piscina. Seguim fins la plaça Al-Azraq, on es troba l’ajuntament d’Alcalà de la Jovada que, junt amb el poble de Beniaia, formen la Vall d’Alcalà.

L’Església parroquial es va construir el 1636, suposadament, damunt d’una antiga mesquita.

Des del carrer de la Torre, ens dirigim per una senda, a 100 metres, fins als restes de l’antic aqüeducte, que portava l’aigua a la població.

De nou al poble i baixant cap al safareig ens trobem amb un bust d'Al-Azraq. Ací estava el carrer de la pilota i un gran edifici que era la Taverna del tío Benet, un lloc on es feien festes.

Continuem fins el safareig, que va ser construït el 1928. Davant hi ha una almàssera.

Al final del carrer destaca un edifici que es tracta de l'antic molí hidràulic i hui en dia és una casa.

Seguint un camí, a 600 m, arribem a la Nevera de Baix, pou de neu datat del segle XVII que s’utilitzava per emmagatzemar la neu entre capes de palla.

Si anem al despoblat morisc de l’Atzuvieta, cal saber que la primera referència documental que tenim data de l’any 1356. Just abans de l’expulsió dels moriscos en 1609, es calcula que vivien en aquest poblat 17 famílies. Després de l’abandonament, molts pobles com aquest foren ocupats per famílies cristianes durant el segle XVII, i tornats a abandonar a principis del XVIII, passant a ser utilitzats com a corrals fins a èpoques recents. En l’actualitat aquest despoblat junt amb altres com la Queirola, la Roca i els Benialís, han estat declarats béns d’interés cultural (BIC).