DESCRIPCIÓ

El llavador va ser construït en 1928 i restaurat el 1995. Disposa d'una pica i 15 zones de llavada.

Els antics llavadors eren espais a l'aire lliure, sovint situats prop de rius o fonts d'aigua, on les persones, principalment dones, es reunien per a llavar la roba amb sabó casolà, elaborat a base de dessaborida i grassa animal.

Estos llavadors no sols complien una funció pràctica, sinó que també eren un punt de trobada social. Les dones aprofitaven este temps per a xarrar, compartir històries, cantar, menjar el que havien portat de casa... mentres s'assecava la roba. A més, molts d'estos llavadors estaven construïts amb pedra i tenien un disseny específic que facilitava la rentada, com a bancs de pedra i canals per a l'aigua.

Amb el temps, molts d'estos llavadors han caigut en desús degut a la modernització i l'arribada d'electrodomèstics, però alguns s'han conservat com a part del patrimoni cultural. Hui dia, són un recordatori de com les comunitats s'organitzaven i es donaven suport mútuament en les tasques diàries.

Davant tenim la cooperativa agrícola del poble i una vella almàssera, on es processava l'oli d'oliva, que encara conserva els elements típics d'estos edificis.

Les fonts més importants han servit sempre per regar hortes, tant de fruiters com d'hortalisses. I la majoria tenen associades unes infraestructures dissenyades per fer usos prioritaris. L’eixida de l’aigua ompli sempre un bassiol, olbi, o cossi fet de pedra picada o d’obra. Sovint aquesta primera bassa és de forma allargada per tal de facilitar el beure al bestiar, transformant-se així en abeurador. D’aquest, l’aigua és conduïda a una bassa més gran, sovint amb les vores inclinades cap a l’aigua, per tal d’ajudar en la tasca de la bugada. La majoria de fonts pròximes als pobles tenen aquesta part ben desenvolupada, i fins i tot un sostre la cobreix per tal de guarir les dones rentadores de les inclemències de l’oratge. Sempre s’acomplia un ordre per a l’ús de l’aigua: primer les persones, després els animals, a continuació la neteja i per últim per al reg i si es donava el cas per a moure algun molí. Per al reg es feien torns cada 15-18 dies depenent de la capacitat de les basses i de la superfície a regar. La més allunyada de la surgència s’emprava per rentar roba de persones malaltes.