Pego

Les festes de Pego comencen amb el Porrat de Sant Antoni Abat, patró dels animals, que se celebra el 17 de gener. Dissabte al migdia els carreters planten un pi al Pla de la Font. Quan arriba la vesprada, es bota foc al pi i, al voltant d'ell, els participants fan una popular barbacoa amb embotits tradicionals. El diumenge al matí es realitza una romeria cap a l'ermita dedicada al Sant, situada a uns dos quilòmetres aproximadament de casc antic. Allí es celebra una missa, es beneeixen els animals, i la tradició marca que cal pegar tres voltes a l'ermita per protegir-se del mal de panxa. També es munta un tradicional Porrat on poder gaudir de dolços típics, com pomes caramel·litzades, fruits secs o peladilles.

 La Vall d'Alcalà

Se celebren el cap de setmana més proper al 17 de gener.
Comença el dissabte anterior, quan els Festers de Sant Antoni duen a terme la plantà del pi.
Dissabte a la nit, dia de la Cremà, es crema el pi i hi ha música en directe.
Diumenge a les 7:30 h és l'Aurora, on la gent canta la cançó de Sant Antoni al voltant de la vila fins a acabar a la Plaça d'Al-Azraq on els festers els esperen amb xocolata i bunyols. Posteriorment es fa una processó, missa i un esmorzar popular.

Està declarada Festa d'interès turístic local de la Comunitat Valenciana.

 Pego

Se celebra el dissabte abans del Carnestoltes. Amb barques de fabricació artesanal on es pretén el màxim respecte pel medi ambient. S'incorpora al temps festiu l'any 1986.

 Pego

Festa i ball de disfresses per tot el poble.

Dissabte de matí tots els xiquets i xiquetes disfressats ixen al Pla de la Font per a celebrar el Carnestoltes amb música i jocs.

En els anys 1981 i 1982 l'Ateneu Llibertari de Pego va organitzar un taller de màscares de cartó amb motiu de Carnestoltes, rememorant el que se celebrava en el nostre poble abans de la guerra. Estes màscares anaven per tot el poble entrant a bars i a la discoteca i ningú podia pensar que s'estava iniciant el que seria la festa més participativa del poble i el Carnestoltes més popular de tota la Comunitat Valenciana.

 Pego

Se celebra el dimarts després de Carnestoltes, vespra de dimecres de Cendra. Amb aquest dinar es festeja l'arribada de la Quaresma, i per acomiadar-se de la carn. L'arròs al forn amb crosta ha passat a ser el nostre plat típic per excel·lència, on els ingredients principals són la carn, l'arròs i l'ou batut per damunt. És tradició que els amics i les famílies vagen a menjar-se la Costa a la platja o a la muntanya.

 Pego

Soterrament del Carnestoltes. Desfilada de dol i fogates amb les despulles del Carnestoltes, a continuació correfocs.

El nom de Pinyata es va agafar del ball de pinyata que se celebrava a Pego, abans de la guerra civil, el primer diumenge de quaresma. La primera Pinyata va eixir de quatre pubs i consistia en una concentració en la Plaça de l'Ajuntament a les 00:00 h, on les diferents comparses junt amb els seus acompanyants, vestits de rigorós dolc, porten el seu monument al·lusiu al Carnestoltes per a cremar-ho al compàs de la música i la percussió.

Anys després (1992) s'incorporarien els Correfocs com a fi de festa i com una nova manera de festejar el foc, símbol d'esta nit màgica. Altres esdeveniments que s'han anat incorporant de manera espontània són: concursos de fotografia, concursos de disfresses i comparses, exposicions de vestits, programes en ràdio, etc.

 Pego

Pego té una gran tradició fallera. Allà per l'any 1947 ja es van plantar en el carrer Sant Josep els primers ninots, i en 1951 van aparéixer les primeres falles en els carrers Sant Josep i Aragall. En 1952, en el carrer Sant Roc, van plantar la famosa falla la Vaca Lletera. En 1953 es van plantar falles en els carrers Aragall i carrer Sant Bertomeu.

Si bé totes estes falles eren més que res ninots i trastos arreplegats entre la gent del barri que després amb gran manya vestien i donaven color per a oferir-li'l a Sant Josep en la seua nit. En 1954 naix la primera falla com a tal, en el barri de Sant Josep, és la falla La Font.

La tradició s'ha mantingut fins a l'actualitat, exceptuant algun any en què no es va plantar falla. Cal dir que en 1955 va nàixer la falla La Plaça, i en 1957 va aparéixer el monument de la falla Del Natzaré. Estes dos falles van acabar unint-se i creant l'actual falla La Plaça i Natzarè i, curiosament, d'esta es crearia una altra molts anys després, en 1997, que és la falla Del Convent.

El 30 de novembre de 2016 les falles són declarades Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la Unesco.

 Pego

Pego s’ha caracteritzat pel seu fervor religiós des de l’edat medieval.
Una de les primeres confraries documentades fou la de la Sang, és a dir, la que avui coneixem com la de l’Ecce-Homo, i el seu origen podem datar-lo al voltant del 1579. Aquesta confraria venerava el Sant Sepulcre que es guardava en un altar de la capella de l’Hospital de Pobres de la Vila, on avui s’alça la Capella de l’Ecce-Homo.
Important fou també la imatge tallada del Crist de la Providència, atribuïda a l’artista Damià Forment (segle XVI). A partir d’aquest moment sorgiren altres confraries, les quals treien les seues imatges en processó pels carrers de la vila, tancada encara per muralles.
A meitat del segle XX s’hi configura el panorama de les confraries que quasi ha perdurat fins avui. Començava la festa el Diumenge de Rams i acabava el Diumenge de Pasqua, dia en què se celebrava el famós “Encontre”. En l’actualitat la Setmana Santa a Pego es compon de deu passos o imatges, que per ordre acostumat en la jerarquia processional són els següents: la Creu dels Trastos, l’Oració de l’Hort, el Crist de la Columna, l’Ecce-Homo, el Jesús de Medinaceli, la Mare de Déu dels Dolors, el Jesús de Natzarè, la Verònica, el Crist de la Providència i la Pietat. Una altra imatge realment admirable i particular, és la del Sant Sepulcre, que substitueix a la de l’Ecce-Homo la nit del Divendres Sant. El Dimecres Sant continua celebrant-se la tradicional “Salpassa”, encara que desvirtuada pel temps, sense perdre el seu encant de presència dins de la festa religiosa.

 La Vall de Gallinera

La Festa de la Cirera va nàixer l’any 2000 de la mà de la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera, posteriorment l’Ajuntament prengué part com a organitzador de la festa. Aquesta festa pretén dignificar un dels productes més importants de la Vall de Gallinera, com és la cirera. La Festa de la Cirera se celebra el segon cap de setmana de juny, aprofitant el final de la temporada de recollida del producte. És una festa lúdica on grans i menuts gaudeixen d’un cap de setmana ple d’activitats per a tots els gustos i colors.

Aquesta festa té esdeveniments que ja són de tradició any rere any, com és el concurs de cartell o el campionat internacional de llançament de pinyol de cirera.

A més, i durant tot el mes previ, es fa la ruta gastronòmica de la cirera per tots els bars i restaurants del municipi on els i les visitants poden gaudir d’aquest plat tan peculiar.

 Pego

Els Moros i Cristians, la festa gran per excel·lència, se celebra l'últim cap de setmana de juny.

El divendres (19.00 h) és l'Entradeta i Ambaixada.

El dissabte (19.00 h) comença l'Entrada Mora i Cristiana.

El diumenge (12.00 h) es realitza un passacarrer informal i a les 19.00 h es realitza l'Entrada Jove de Moros i Cristians.

Durant la setmana hi ha altres activitats lúdiques com concerts, atraccions infantils, etc.

www.morosicristianspego.com

 Pego

Dimecres: festes patronals en honor al Santíssim Ecce-Homo. Estan vinculades en l'antiguitat amb les de la Preciosíssima Sang i es remunten al segle XVIII. El dia anterior s'exposa la imatge de l'Ecce-Homo al matí, i a la vesprada es realitza el trasllat processional de la imatge de la Capella de l'Ecce-Homo a la Parròquia de l'Assumpció. L'endemà a la vesprada es realitza la solemne processó amb la imatge del Santíssim Ecce-Homo des de la Parròquia de l'Assumpció a la Capella de l'Ecce-Homo.

 La Vall de Gallinera

Els 8 nuclis de població que comprenen La Vall de Gallinera celebren les seues festes patronals entre juliol i agost:

- Benirrama: Últim cap de setmana de juliol.
- Benissivà i Benitaia: Primer cap de setmana d'agost, en honor a Sant Roc.
- Benialí: Segon cap de setmana d'agost, en honor a Sant Miquel i la Mare de Déu dels Desemparats.
- Alpatró: Del 14 al 16 d'agost.
- La Carroja: Tercer cap de setmana d'agost, en honor a Sant Francesc de Borja.
- Benissili: Últim cap de setmana d'agost, en honor a Sant Pasqual Bailón.

 L'Atzúbia i Forna

En L'Atzúbia se celebren entre l'últim cap de setmana d'agost i el primer de setembre les Festes Patronals i de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, al Crist del Miracle, la Verge del Rosari i Sant Francesc.

En Forna s'organitzen actes festius en honor a Sant Bernat durant la segona quinzena d'agost.

Alguns dels esdeveniments són: desfilada de Moros i Cristians, concert de rock, activitats infantils, revetlles, cercaviles, dinars populars, actes religiosos.

 La Vall d'Ebo

La Vall d'Ebo, un poblet d'estrets carrers, amb uns 250 habitants, organitza una fira per donar a conèixer aquesta fruita autòctona, molt apreciada a l'igual que desconeguda, i, al mateix temps, difondre el patrimoni agrícola i cultural del municipi.

El perelló és una varietat de poma amb forma de pera, pell de color entre groc i marró i textura farinosa.

És una fruita de secà i d'altura, el seu cultiu es realitza a més de 700 metres doncs necessita fred.

Es recull verd i es guarda tapada amb tela fins que agafa un color acanelado, el que vol dir que està per consumir. La pell és dura, es recomana consumir pelat, és més dolç que una poma i aguanta uns quatre mesos si es deixa en un lloc fresc i tapat. Es consumeix normalment en cru, en forma de melmelada o en pastís.

Actualment es cullen entre 120.000 i 150.000 quilos per temporada.

Durant el cap de setmana s'organitzen tallers gastronòmics, mercat de productes locals, rutes guiades, música, activitats infantils i molt més.