- Tots els dijous: dia de mercat a la Plaça del Mercat, carrer La Pau, Passeig Reina Sofia i Plaça Antic Regne de València. Els forns posen a la venda coques de llanda amb diversos ingredients, com pèsols, ceba, pebrera, etc.

 

- Durant tot l'any: l'arròs és l'element bàsic de la dieta pegolina: arròs amb fesols i penques, arròs caldós i paella. El plat més típic és la Crosta (arròs al forn al que se s'afegeix ou per la seua superfície). La vespra del Dimecres de Cendra el poble es prepara per a l'entrada a la Quaresma amb este plat. Altres especialitats que destaquen són: l'espencat (mescla de pimentó, albergina, tomaca i all picat), els figatells (mandonguilles planes torrades a la planxa), les coques escaldades (coquetes de dacsa o blat amb ou dur, tonyina o gambetes) i els pastissets de pésols i ceba, així com de tomaca, pimentó roig i ou. Existix també una gran varietat de dolços i brioxeria.

 

- Setmana Santa: La mona (panellet de bescuit amb un ou dur) i el bescuit de Sant Vicent.

 

- D'octubre a desembre: els divendres a partir de les 20 h. alguns bars i restaurants de Pego participen en la Ruta de la Tapa "Tapego".

 

- Nadal: destaquen els bunyols i pastissos de moniato i aiguardent.

 

L'ATZÚBIA-FORNA

Alguns dels plats més coneguts són: arròs amb crosta, paella, putxero valencià, coques escaldades...

 

LA VALL DE GALLINERA

Són pobles agrícoles productors d'ametlla, garrofes, oli i sobretot cireres, que tenen la Indicació Geogràfica Protegida.

 

Els embotits més tradicionals són la botifarra, la bufa, la llonganissa de magre de porc (blanca o roja) i la sobrassada.

 

LA VALL D'ALCALÀ

Plats típics són: els "minxos" (coques de farina, amb tot tipus d'acompanyament), el "blat picat" (un bullit amb grans de blat picat) i l'arròs amb llentilles.

 

Entre els dolços destaquen: els bunyols, carabassa al forn, coques de mel, "mostaxuts", "rosegons" i rotllos d'anís.

 

LA VALL D'EBO

Els plats més coneguts en aquesta vall són principalment el putxero i l'arròs amb fesols.

Esta gramínia va ser introduïda pels àrabs.

 

A l'abril se sembra, a principis d'agost l'arròs florix i fins a finals de mes es va fent el gra. Durant la primera quinzena de setembre es produïx la sega. Se separa la palla del gra i este s’asseca al sol.

 

El consum regular d'arròs resulta un factor positiu per a la prevenció i millora d'algunes patologies, com la hipertensió i l'hipercolesterolemia, ja que una característica d'este aliment és el seu baix contingut en sodi.

 

L'arròs, junt amb la dacsa, el mill i la melca, són els únics cereals que no contenen gluten pel que són tolerats per les persones amb celiaquia.

La taronja, d’origen asiàtic, és una de les fruites més consumides en tot el món, i es cultiva especialment en regions de clima templat i humit.

 

És important el seu consum per la seva valuosa aportació de vitamines, fibra i minerals, col·labora així, a enfortir el sistema immunològic, protegint-nos contra l’anèmia, el refredat...

 

I cal tindre present el seu gran protagonisme en la dieta mediterrània, en ensalades, en l’acompanyament de primers i de segons plats, en postres i en rebosteria; sense oblidar el seu gust exquisit i l’essència valenciana representada pel seu olor, sabor i color.

Les cireres de la Muntanya d'Alacant es cultiven entre el nord d'Alacant i el sud de València, sobre una superfície de més de 1.000 Has. Durant el mes de març es produïx la floració del cirerer, donant lloc a l'abril al començament de la recol·lecció.

 

És una fruita original, de gran sabor i qualitat.

 

Amb la mitat de calories i un alt contingut en vitamines A i C, carbohidrats, calci, potassi i magnesi. Estan especialment indicades per a previndre malalties cardíaques i el càncer, exercint la fibra que conté, una labor laxant i depurativa de l'organisme.

 

Molt més que un postre.