DESCRIPCIÓ

L'Atzubieta està considerat com el poblat morisc de major extensió i millor conservat de tota la Comunitat Valenciana i constitueix un exemple quasi únic de l'evolució de l'arquitectura rural musulmana.

La primera referència documental que tenim del despoblat de L'Atzubieta data del 1356, però alguns materials arqueològics indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I. Just abans de l'expulsió dels moriscos en 1609 vivien 17 famílies. Va ser ocupada per repobladors cristians al llarg de tot el segle XVII. Es va abandonar definitivament a principis del segle XVIII, encara que les seues cases han estat reutilitzades com a corrals de ramat fins a èpoques molt recents.

És un conjunt d'edificacions les restes constructius del qual formen sis agrupacions o illes molt pròximes entre si, encara que es divideixen en dos sectors, occidental i oriental, separats per una distància aproximada de 100 metres. El sector més ben conservat és l'occidental, al costat del camí.

Les cases tenen una estructura senzilla, són de planta quadrangular, amb una habitació paral·lela a la façana principal i un pati que ocupa gran part de l'edifici. A vegades es construeix un altre habitacle al fons del pati o s'adossa, formant una L en un dels laterals. Els escassos departaments servien per dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc. L'ample dels murs és de 45 centímetres.

Es troben en aquest poblat les restes d'una premsa d'oli tallada a la mateixa roca del sòl. També es conserven restes d'un molí amb la séquia que li subministrava l'aigua des d'una cota més alta del riu i la sénia d'aquest punt, datades de l'ocupació cristiana.