L'Atzúbia va ser alqueria andalusina, mudèjar i llogaret morisc. De població musulmana fins a l'expulsió dels moriscos l'any 1609, va ser repoblada per gents vingudes de l'illa de Mallorca.

El nucli urbà de l'Atzúbia, en origen, era llarg i estret i s'estenia fins al sud del barranc. Comptava amb un únic carrer llarg: l'actual carrer Principal.

Comencem en la creu de pedra, que marca un encreuament de camins i el final del nucli urbà. Seguint pel carrer Principal, a l'altura del número 30, hi havia un edifici amb una torre que va ser casa, presó i almàssera.

La plaça redona era una era on s'assecava el cereal.

El centre històric conté el vell Ajuntament (casa nº43). La porta xicoteta era l'entrada a una presó.

Podem observar l'església, dedicada a Sant Vicent Ferrer i construïda en el segle XVII. També observem la Casa Abadia.

Baixant pel carrer de la Font, trobarem la font i safareig del poble. Davant hi ha un museu privat que alberga una col·lecció d'elements de la vida quotidiana i el camp.

L'últim punt és la “parada de les fondes”, en la carretera CV-700.

En ser zona de pas, es van construir diverses posades per a donar descans als viatgers (edifici en el nº32 i la casa d'entrada en verd i blau).