DESCRIPCIÓ

En aquesta alqueria vivien 10 famílies en 1563, i igual que altres alqueries de la vall, pertanyien inicialment a la parròquia de Gallinera i des 1574 a la d'Alcalà de la Jovada. Amb l'expulsió dels moriscos (o cristians nous) en 1609 va quedar despoblada, però a partir de 1611 es va tornar a ocupar amb cristians vells.
Les restes visibles pertanyen a un sol complex arquitectònic, format per unes cinc unitats contigües, perfectament alineades d'est a oest, amb una paret mitgera comú, i amb les façanes que donen al camí. L'estructura interna és l'habitual de l'arquitectura domèstica morisca, de naus cobertes disposades, en nombre variable, al voltant de patis, encara que amb fortes modificacions que alteren clarament l'esquema original.
Les tècniques constructives predominants són la maçoneria ordinària (amb morter de ciment o calç) i la maçoneria a filades amb pedres col·locades obliquament, que es troba a la base de diversos murs i correspon a l'època anterior a l'expulsió (segles XV-XVI).