Buscador

Inici-

Què fer-

Festes

Per a més informació consultar l' Agenda

18-19

de gener

ROMERIA DE SANT ANTONI DEL PORQUET (PEGO)

El 17 de gener se celebra una romeria fins l'ermita del mateix nom, en la que té lloc una missa i un porrat on és costum donar tres voltes a l'ermita per a curar el mal de panxa.

 

 

18-19

de gener

FESTES DE SANT ANTONI (LA VALL D'ALCALÀ)

Se celebren el cap de setmana més proper al 17 de gener.
Comença el dissabte anterior, quan els Festers de Sant Antoni duen a terme la plantà del pi.
Dissabte a la nit, dia de la Cremà, es crema el pi i hi ha música en directe.
Diumenge a les 7:30 h és l'Aurora, on la gent canta la cançó de Sant Antoni al voltant de la vila fins a acabar a la Plaça Bisbe Vilaplana on els festers els esperen amb xocolata i bunyols. Posteriorment es fa una processó, missa i un esmorzar popular.

Està declarada Festa d'interès turístic local de la Comunitat Valenciana.

 

15

de febrer

BAIXADA DEL RIU BULLENT (PEGO)

Se celebra el dissabte abans del Carnestoltes. Amb barques de fabricació artesanal on es pretén el màxim respecte pel medi ambient. S'incorpora al temps festiu l'any 1986.

 

 

22

de febrer

CARNESTOLTES (PEGO)

Festa i ball de disfresses per tot el poble.

Dissabte de matí tots els xiquets i xiquetes disfressats ixen al Pla de la Font per a celebrar el Carnestoltes amb música i jocs.

En els anys 1981 i 1982 l'Ateneu Llibertari de Pego va organitzar un taller de màscares de cartó amb motiu de Carnestoltes, rememorant el que se celebrava en el nostre poble abans de la guerra. Estes màscares anaven per tot el poble entrant a bars i a la discoteca i ningú podia pensar que s'estava iniciant el que seria la festa més participativa del poble i el Carnestoltes més popular de tota la Comunitat Valenciana.

 

25

de febrer

DIA DE LA CROSTA (PEGO)

El dimarts de Carnestoltes abans del dimecres de Cendra. L'arròs al forn amb Crosta ha passat a ser el nostre plat típic per excel·lència.

 

29

de febrer

PINYATA (PEGO)

Soterrament del Carnestoltes. Desfilada de dol i fogates amb les despulles del Carnestoltes, a continuació correfocs.

El nom de Pinyata es va agafar del ball de pinyata que se celebrava a Pego, abans de la guerra civil, el primer diumenge de quaresma. La primera Pinyata va eixir de quatre pubs i consistia en una concentració en la Plaça de l'Ajuntament a les 00:00 h, on les diferents comparses junt amb els seus acompanyants, vestits de rigorós dolc, porten el seu monument al·lusiu al Carnestoltes per a cremar-ho al compàs de la música i la percussió.

Anys després (1992) s'incorporarien els Correfocs com a fi de festa i com una nova manera de festejar el foc, símbol d'esta nit màgica. Altres esdeveniments que s'han anat incorporant de manera espontània són: concursos de fotografia, concursos de disfresses i comparses, exposicions de vestits, programes en ràdio, etc.

 

17-19

de març

FALLES (PEGO)

Pego té una gran tradició fallera. Allà per l'any 1947 ja es van plantar en el carrer Sant Josep els primers ninots, i en 1951 van aparéixer les primeres falles en els carrers Sant Josep i Aragall. En 1952, en el carrer Sant Roc, van plantar la famosa falla la Vaca Lletera. En 1953 es van plantar falles en els carrers Aragall i carrer Sant Bertomeu.

Si bé totes estes falles eren més que res ninots i trastos arreplegats entre la gent del barri que després amb gran manya vestien i donaven color per a oferir-li'l a Sant Josep en la seua nit. En 1954 naix la primera falla com a tal, en el barri de Sant Josep, és la falla La Font.

La tradició s'ha mantingut fins a l'actualitat, exceptuant algun any en què no es va plantar falla. Cal dir que en 1955 va nàixer la falla La Plaça, i en 1957 va aparéixer el monument de la falla Del Natzaré. Estes dos falles van acabar unint-se i creant l'actual falla La Plaça i Natzarè i, curiosament, d'esta es crearia una altra molts anys després, en 1997, que és la falla Del Convent.

El 30 de novembre de 2016 les falles són declarades Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la Unesco.

 

05-12

d'abril

SETMANA SANTA (PEGO)

Pego, com moltes altres viles i pobles de les terres valencianes, s’ha caracteritzat pel seu fervor religiós des de l’edat medieval. Religió, la cristiana, que va vindre enfortida amb la conquesta, i que va anar engrandint-se durant tota l’edat medieval gràcies al poder de l’Església en augment. L’origen de la Setmana Santa l’hem de trobar a partir de la baixa Edat Mitjana, probablement sobre el segle XV, i ja documentada al nostre arxiu, a partir del segle XVI. Durant tot el segle XVI trobem a les Actes de Consell conservades a l’arxiu històric de Pego, notícies i referències a la Setmana Santa.
Una de les primeres confraries documentades fou la de la Sang, és a dir, la que avui coneixem com la de l’Ecce-Homo, i el seu origen podem datar-lo al voltant del 1579. Aquesta confraria venerava el Sant Sepulcre que es guardava en un altar de la capella de l’Hospital de Pobres de la Vila, on avui s’alça la Capella de l’Ecce-Homo.
Important fou també, la imatge tallada del Crist de la Providència, que per la seua atribució a l’artista Damià Forment, parlem d’un origen al voltant del segle XVI. A partir d’aquest moment sorgiren altres confraries, les quals treien les seues imatges en processó pels carrers de la vila, tancada encara per muralles.
Ja al segle XVIII tenim documentades un nombre considerable de confraries, de les quals algunes sortien a Setmana Santa: de la Verge Maria, de la Sang, del Sagrament (Minerva), del Roser, de sant Roc, de sant Sebastià, dels sants de la Pedra.
Les confraries anirien augmentant en el temps, o algunes desapareixent, i ja al segle XX, a la seua meitat, s’hi configura el panorama de les confraries que quasi ha perdurat fins avui. Començava la festa el Diumenge de Rams i acabava el Diumenge de Pasqua, dia en què se celebrava el famós “Encontre”. En l’actualitat la Setmana Santa a Pego es compon de deu passos o imatges, que per ordre acostumat en la jerarquia processional són els següents: la Creu dels Trastos, l’Oració de l’Hort, el Crist de la Columna, l’Ecce-Homo, el Jesús de Medinaceli, la Mare de Déu dels Dolors, el Jesús de Natzarè, la Verònica, el Crist de la Providència i la Pietat. Una altra imatge realment admirable i particular, és la del Sant Sepulcre, que substitueix a la de l’Ecce-Homo la nit del Divendres Sant. És una festa arrelada i de tradició popular, on destaquen les ancestrals confraries i imatges, el soroll de les cornetes i tabals, el fum del ciri i l’olor de la cera, i el silenci processional. El Dimecres Sant continua celebrant-se la tradicional “Salpassa”, encara que desvirtuada pel temps, sense perdre el seu encant de presència dins de la festa religiosa.

01

de juliol

ECCE-HOMO (PEGO)

Dimecres: festes patronals en honor al Santíssim Ecce-Homo. Estan vinculades en l'antiguitat amb les de la Preciosíssima Sang i es remunten al segle XVIII. El dia anterior s'exposa la imatge de l'Ecce-Homo al matí, i a la vesprada es realitza el trasllat processional de la imatge de la Capella de l'Ecce-Homo a la Parròquia de l'Assumpció. L'endemà a la vesprada es realitza la solemne processó amb la imatge del Santíssim Ecce-Homo des de la Parròquia de l'Assumpció a la Capella de l'Ecce-Homo.

 

24-26

de juliol

FESTES PATRONALS (BENIRRAMA)

31-03

de /d'a

FESTES PATRONALS (BENISSIVÀ-BENITAIA)

07-09

d'agost

FESTES PATRONALS (BENIALÍ)

10

d'agost

FESTA LOCAL (LA VALL DE GALLINERA)

14-17

d'agost

FESTES PATRONALS (ALPATRÓ)

20-24

d'agost

MOROS I CRISTIANS (FORNA)

21-23

d'agost

FESTES PATRONALS (LA CARROJA)

22-23

d'agost

FESTES PATRONALS (BENIAIA)

28-30

d'agost

FESTES PATRONALS (BENISSILI)

28-31

d'agost

MOROS I CRISTIANS (L'ATZÚBIA)

01

de setembre

FESTA LOCAL (L’ATZÚBIA)

DIMARTS DEL CRIST.

21-22

de novembre

FESTA-FIRA DEL PERELLÓ (LA VALL D'EBO)

La Vall d'Ebo, un poblet d'estrets carrers, amb uns 250 habitants, organitza una fira per donar a conèixer aquesta fruita autòctona, molt apreciada a l'igual que desconeguda, i, al mateix temps, difondre el patrimoni agrícola i cultural del municipi.

El perelló és una varietat de poma amb forma de pera, pell de color entre groc i marró i textura farinosa.

És una fruita de secà i d'altura, el seu cultiu es realitza a més de 700 metres doncs necessita fred.

Es recull verd i es guarda tapada amb tela fins que agafa un color acanelado, el que vol dir que està per consumir. La pell és dura, es recomana consumir pelat, és més dolç que una poma i aguanta uns quatre mesos si es deixa en un lloc fresc i tapat. Es consumeix normalment en cru, en forma de melmelada o en pastís.

Actualment es cullen entre 120.000 i 150.000 quilos per temporada.

Durant el cap de setmana s'organitzen tallers gastronòmics, mercat de productes locals, rutes guiades, música, activitats infantils i molt més.

07

de desembre

FESTA LOCAL (PEGO)

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerarem que accepta el seu ús. Si continua amb la navegació, entenem que accepta la nostra política de cookies.