DESCRIPCIÓ

Situada en una cantonada prop de l'antiga plaça de les carnisseries (actual plaça del Majorazgo Cendra), va pertànyer a la família d'Antonio Lloret Sarlanga. Nascut a Pego el 1875, els seus pares tenien una botiga d'ultramarins allà.

Quan Antonio era només un xiquet ja acudia a casa de la seua tia, Rosa Maria Garcia Sarlanga, per cosir amb ella i amb la resta de dones. Les seues mans eren prodigioses i no deixaven indiferent ningú. Un comerciant francès que un dia va passar per la botiga de la seua tia va veure uns coixins que havia fet i va proposar a la família que l'enviassen a estudiar a París.

El 1894 va viatjar a París i va treballar de tallador al prestigiós taller del modista Charles Frederick Worth. L'abril de 1895 es va instal·lar a Madrid muntant el seu propi taller.

En 1897 va treballar en uns grans magatzems de la Puerta del Sol. Antonio Lloret, ja amb el nom de Monsieur Antoine "modista del gran món", era l'encarregat de la secció de confeccions de moda femenina de les millors cases de París, i de la secció de barrets i toques.

Va treballar per a la Casa Reial fins a la proclamació de la Segona República i la seua fama va anar augmentant. Va arribar a confeccionar vestits per a la princesa d'Astúries María de las Mercedes, i també va treballar per a la reina Victoria Eugenia, a més de vestir molta gent de la noblesa i molts artistes madrilenys, la més famosa d'elles l'actriu Rosario Pino.

Tant era el treball que tenia Antoine que a més del taller de Madrid ajudava en un taller de Pego. Aquest el dirigia Rosa González (Rosa "la morena", mare del fotògraf Vicent Gilabert, i àvia de Vicent «Retra» primer alcalde de la democràcia) i es trobava al local que després seria el Casino, a la plaça del Poeta Llorente). Allà van arribar a treballar 40 dones (sobre 1920).

Quan va esclatar la guerra civil, Antonio i la seua germana Verònica van abandonar Madrid. Es van traslladar primer a la Vall d'Albaida i més tard a Pego. D'Antonio sabien al poble que sentia predilecció per la Dreta Regional Agrària. Quan van confiscar la casa pairal dels Torres-Sala, l'actual Casa de Cultura, la van destinar a taller de confecció dels vestits dels milicians.

Al acabar la guerra el modist va tornar a Madrid, però res va poder igualar aquells anys de glòria anteriors. A Madrid seguia amb la seua germana Verònica i la seua neboda Concepción Atayde.

Quan va morir el modista el 1945 el negoci va tancar, i la seua germana i la filla van tornar a Pego. Els estalvis de l'oncle van anar endunt-se i van haver de vendre gairebé totes les propietats adquirides per aquell i instal·lar-se a la casa familiar, on va viure Verònica fins a la seua mort.