DESCRIPCIÓ

L'actual plaça del Mayorazgo Cendra s'anomenava antigament "plaça de les Carnisseries". Aquestes carnisseries s'havien traslladat allà a finals del s. XVI o principis del s. XVII des de la seua ubicació original (al costat de l'Església). L'arquebisbe Ribera havia ordenat treure-les perquè desprenien una forta olor mentre s'estava donant la missa. Van deixar de funcionar al segle XIX, i ja el 1906 més o menys, es va posar el nom de plaça del Mayorazgo Cendra.

A mitjans del segle XX, a la cantonada on vivia Don Salvador Garcia (davant el Bar Daniel), hi havia el "Bar Florinell", i al costat, el "Bar de les Guapes" (nomenat així per la fealdat de les dones que el regentaven).

L'actual Bar Daniel era el Casino d'Esbarjo (principis del s. XX).

EL MAYORAZGO CENDRA

Joaquín Antonio Cendra de Monserrat i Gadea pertanyia a una de les més famílies més acomodades del poble i se'l coneixia amb el nom de Majorazgo per un vincle hereditari que havien fundat unes ties seues.

El 1834 era tinent de la Milícia Urbana de Pego. Sota l'estendard de la causa isabelina, ell i cent milicians al seu càrrec van començar a recórrer els pobles de la Marina davant l'arribada de les forces carlistes. Va capturar nombrosos bandolers, i per això va ser condecorat amb la creu de la Reial Ordre Americana d'Isabel la Catòlica (1835) i Cruz de San Fernando de primera classe (1840).

En maig de 1837 va ser nomenat capità comandant de la Companyia Franca de Caçadors de la Diputació d'Alacant, organisme de recent creació al servei de la causa liberal i format per voluntaris solters o vidus sense fills. A principis de 1840 Cendra va ser nomenat fiscal militar d'Alacant. Va ser alcalde de Pego entre 1841 i 1843, i diputat progressista fins a l'arribada dels moderats al poder en 1844.

Els moderats el van condemnar a mort i va haver d'exiliar-se a Algèria el 1846. Allà Cendra va preparar amb els progressistes la revolució de 1848. El maig d'aquell any dirigeix la revolta a Pego i desarma la Guàrdia Civil.

Conseguit el triomf dels progressistes es va apartar una mica de la vida militar i política. El 1860 es va traslladar a Calp, allunyat dels conflictes del seu poble natal. En una paret de la font i safareig públic de Calp hi havia un plafó ceràmic amb la imatge del Santíssim Ecce-Homo, patró de Pego, que segurament va fer posar-hi, però es va ocultar per construir l'avinguda actual.

En 1885 va morir de còlera. La seua família pegolina no li va perdonar mai el fet que dilapidés bona part de la seua fortuna en la seua abnegada lluita per la Llibertat.