DESCRIPCIÓ

El 1842 es va decidir derruir el portal de la plaça, també anomenat del Raval, per eixamplar aquesta i es va construir també el nou ajuntament. Es va derrocar el vell, declarat ruïnós el 1839, i seguint un plànol de Juan Carbonell de 1828 se'n va fer un de nou. L'obra la va dur a terme el mestre d'obres Francesc Oltra i el seu cost va ser de 41.662 reals; el forn de calç es va instal·lar a Mostalla. Era alcalde llavors Joaquín Antonio Cendra, el Mayorazgo. Després, el 1848 es va construir el saló de plens i el 1849 els porxos.

En 1926 ja es trobava una altra vegada en estat ruïnós i, per això, el 1927 se'n va construir un de nou. No es van poder guardar els pòrtics antics i tot l'edifici es va haver de derrocar. No obstant això, existia la necessitat de conservar el pas per sota de l'edifici que comunicava les places de la Constitució (denominació que tenia la plaça en aquesta època) i del Vallet. Així doncs, la planta baixa es va edificar amb tres arcades: la central destinada al pas de carruatges i les dues laterals per al pas de les persones. A la primera planta s'hi van ubicar les oficines principals i al segon pis el saló de sessions, l'arxiu i les habitacions per al conserge. Les memòries i plànols van ser obra dels enginyers Gerardo Bañuls i Vicente Ubach, i l'arquitecte del projecte va ser l'alacantí Juan Vidal Ramos. La construcció de l'edifici es va posar en pública subhasta i va ser rematada i adjudicada al paleta pegolí Salvador Orihuel Femenia.

En la dècada dels anys 1990 l'ajuntament es va eixamplar.

PORCHES. HOSTAL COMERCIO

A mitjans del segle XX, als Porxins hi havia la fonda "Comercio", que pertanyia a Emilieta, i al costat, el celler de Pascual Ibiza.

Donde està en l'actualitat el Banc Sabadell (carrer Major, 1) es trobava l'Hostal-Casa Greix (també era estanc), el bar del «coixo», la barberia de Màximo i l'estudi del fotògraf Vicent Gilabert "Retra".

Donde està ara el bar Zorrilla es trobava el bar Moreno.

També al carrer Major hi havia la Pianola (després va ser forn, ara Capritx) i moltíssimes botigues de tota mena (espardenyes, merceries, un campaner, llaminadures, etc).

En la Plaça estava el sortidor de gasolina.

Donde està Suma hi havia la Pensió la Vasca (dels pares de Rosa Sastre Alemany, anys 40-50).