DESCRIPCIÓ

Com a curiositat, entre la casa i l'antiga òptica (casa del "Senyoret de Favara") hi havia un habitatge que van enderrocar el 1874 per obrir el carrer Alfons XII i fer un bulevard per edificar les cases de les famílies més riques del poble.

La casa del número 5-7 de l'av. Jaume I, es va construir el 1876 per al modist Fernando Cambrils (1842-1921), però el 1890 la va intercanviar per un tros de terra de la marjal a la comtessa vídua de Ròtova, i després va passar al segon comte de Ròtova (Francisco Faus). Cap al 1940 es va convertir en l'hostal «Fonda Valencia» que regentava la família Peretó. Als anys 60 es va dividir en dos, una d'elles va ser enderrocada el 1977 per construir un bloc d'habitatges i l'altra és l'actual notaria.

Esta casa cantonera es va construir el 1905, d'estil modernista. Consta de tres alçades i està rematada per una torre amb balconada.

Felipe Miralles, metge de professió, va participar en la tercera guerra carlista (1872-1876) i posteriorment es va establir a Marsella on juntament amb un soci va fundar una empresa de comercialització del vi, amb la qual va guanyar molts diners. Va tornar a Pego traient el primer cotxe a principis del segle XX.

El fill de Felip, Valeriano Miralles Cousy, advocat, es va dedicar a l'agronomia i al comerç de la taronja, a més de la política municipal.

I el net, Valerià Miralles Ortolà, va néixer a Pego el 1939, d'una família adinerada, amb tendències conservadores i de fortes arrels religioses. Va estudiar a la Facultat de Dret, va començar a interessar-se per la política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim establert. L'any 1960 va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV). També va cursar una altra carrera, la d'Econòmiques, al mateix temps que iniciava els primers contactes amb el comunisme valencià. Durant gairebé una dècada va freqüentar –no sense alteracions i desavinences- els ambients comunistes del PCPV (Partit Comunista del País Valencià) i del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). Des d'aquí va néixer el 1982 Esquerra Unida del País Valencià, de la qual es crearia el 1984 la Unitat del Poble Valencià (UPV). El 1992 va entrar a formar part d'Esquerra Republicana de Catalunya, secció País Valencià, de la qual va ser el seu primer president (1992-1996) i candidat al Senat el 1996. També es va dedicar al món del llibre, fundant la llibreria Concret a València, el 1967, i l'editorial Garbí. El 1983 va fundar Edicions del Bullent amb vocació de fer arribar als valencians llibres en la seua llengua. El 1997 va morir i va ser enterrat a Pego envoltat de moltes personalitats del món polític i cultural valencià. L'any 2000 l'Ajuntament de Pego va dedicar un carrer amb el seu nom.