DESCRIPCIÓ

Va nàixer a Pego en 1872. Es va ordenar sacerdot el 1896. El 1903 va aprovar a Madrid l'oposició per a l'ensenyament de sordmuts, i dos anys després es va traslladar a l'Institut Valencià de Sordmuts i Cecs, sent nomenat director el 1907. Va ser el primer que va implantar el mètode d'ensenyament Oral Pura, que va inventar al segle XVI el benedictí fra Pedro Ponce de León. Aquest mètode proposava posar el sordmut en relació i comunicació amb l'oient per mitjà de la paraula parlada, la lectura labial i la intuïció.

Al col·legi també es formaven futurs professors de sordmuts, acudint alumnes de tota Espanya i altres de Sud-amèrica. La seua pedagogia va anar esdevenint pionera i obtenint resultats molt satisfactoris. Tenia tanta fama que el rei Alfons XIII li va encomanar l'educació del seu fill sordmut, Jaume. Però Ferrando ho va rebutjar i va enviar dues religioses al seu lloc.

Durant la Guerra Civil les autoritats el van empresonar. No obstant això, de forma immediata les autoritats polítiques, sobretot el cap del Partit Comunista de València, van intercedir i el van alliberar, facilitant-li un tret amb l'única condició que no portara el vestit de religiós pels carrers de València.

Tot i ser considerat com un dels millors d'Europa, les penúries econòmiques de la postguerra es van deixar notar també al col·legi valencià. L'única solució perquè no desapareguera l'Institut era que s'encarregara del mateix la Diputació Provincial de València. Així, l'agost de 1944, es va signar l'escriptura de lliurament.

L'any 1947, per la seua excel·lent tasca pedagògica, se li va concedir la "Creu de l'Orde de Beneficiència de primera classe i distintiu blanc", que posteriorment se li va imposar al santíssim Ecce-Homo. Aquell any l'ajuntament de Pego el va nomenar Fill Predilecte.

Va morir a València el 1956. El seu enterrament va ser multitudinari. Un any després, l'Associació Valenciana de sordmuts li va fer un homenatge, instal·lant una peça escultòrica en relleu a la façana de la seua casa natal al carrer Sant Lluís, i retolant-se un carrer amb el seu nom.