DESCRIPCIÓ

L'edifici de la Casa de Cultura es troba dins del centre històric de la població, al costat de l'església. El seu emplaçament és privilegiat, ocupant l'immoble una antiga casa senyorial dins del recinte emmurallat medieval coneguda com a Casa de Santa Coloma, en referència al seu primer ocupant, un cavaller de la cort de Jaume II (Guillem de Santa Coloma). La casa va ser construïda poc després de la conquesta cristiana del segle XIII, i ja figura en el padró de riquesa de 1488 conservat a l'arxiu municipal.

En 1675 la casa va passar a ser propietat d'una de les famílies més riques i poderoses, els Sala, que la van anar ampliant fins a arribar al portal de la muralla. A la porta es veu l'escut d'armes de la família Sala que van aconseguir amb el privilegi d'hidalguia a finals del segle XVIII. Els Sala es van unir als poderosos Torres Orduña de Benissa, l'escut dels quals es troba en les reixes interiors i en una xemeneia. Durant la Guerra Civil la casa va ser confiscada i es va destinar per albergar oficines dels milicians, taller de confecció de vestits dels militars, i per acollir els xiquets refugiats.

Annex i formant part del mateix edifici hi havia la casa on vivia el masser, amb una entrada separada i formada per un arc de mig punt, que comunicava el pati amb una porta. Aquest va ser derruït i es va construir un bloc d'habitatges.

A l'altre costat, l'actual Arxiu municipal, és l'antic edifici de la Caixa d'Estalvis del Sudest d'Espanya.

Consta de tres plantes i va ser construït de maçoneria i llinda de pedra a la porta principal. La casa estava decorada amb abundant ceràmica valenciana del s. XVII que encara podem apreciar als seus bells balcons i a l'interior del pati, en el qual també se pot veure un gran llenç de la muralla medieval.

En 1984 va ser adquirida per l'Ajuntament, que va procedir a la seua restauració sota la direcció de l'arquitecte José Manuel García Gisbert. Conserva la façana, així com la distribució original tot i que s' han adaptat espais per a les necessitats actuals. Al seu interior hi ha, entre altres dependències, els museus d'art Contemporani (des de 1991) i Etnològic, de l'arròs, i l'arxiu municipal.

Desde 2003 alberga una xicoteta part de la col·lecció entomològica de Juan Torres Sala.

En 2017 es va exposar una mostra dels orígens prehistòrics de Pego: paleolític, neolític i edat del bronze. 

A més, en 2019 el músic Josep Sendra Piera va donar una col·lecció d'entre 40 i 50 peces d'instruments rústics i naturals de música tradicional de Pego i la Marina Alta. Es tracta d'instruments de percussió, i també de vent, com són la canya "badà", la dolçaina i el tabal.

Juan Torres Sala (1892-1974)

Des de menut va sentir una gran inclinació per l'observació dels insectes, tot i que va estudiar dret i es va convertir en un influent i important advocat. No obstant, durant tota la seua vida va poder treure temps per dedicar-lo a l'estudi i conservació d'insectes, aconseguint el suport d'especialistes de tot el món. Així mateix, va viatjar per tot el planeta reunint una de les més valuoses col·leccions d'insectes, sempre acompanyat de la seua dona. Va ser un destacat entomòleg i membre de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural.

Políticament conservador, va ser molt influent durant la dictadura de Primo de Rivera i alcalde de Pego entre 1930 i 1931. Després va militar en la Dreta Regional Agrària i Acció Popular, partit amb el qual va ser elegit com a diputat per la província d'Alacant en les eleccions de 1933 i 1936. Durant la Guerra Civil Espanyola va donar suport al règim franquista i en acabar va ser regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de València (1943-1947), director del Centre de Cultura Valenciana i de la Institució Alfons el Magnànim.

Al morir en 1974 sense descendència directa, va donar la seua col·lecció d'insectes a la ciutat de València, contenint més de 75.000 coleòpters i lepidòpters de la Comunitat Valenciana i de la resta del món.

La Fundació Entomològica Torres Sala, com a entitat sense ànim de lucre, va ser creada en 1976 per la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament i la Diputació de València, junt a la Universitat de València, els nebots i néts del Sr. Juan Torres Sala, "amb la finalitat de promoure la investigació, conservació i educació en Història Natural". Més tard, aquesta Fundació es va convertir en el Museu Valencià d'Història Natural on es va custodir i exposar al públic la Col·lecció Entomològica Torres Sala fins al seu tancament en 2012. Des d'aleshores, la Col·lecció es troba emmagatzemada en l'antic edifici del Passeig de la Petxina de València en espera d'una solució.