Buscador

Inici-

Què veure-

Parc natural

  • El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva es troba en el litoral situat entre les províncies de València i Alacant. Té una extensió de 1.290 hectàrees. Fou declarada Parc Natural en 1994. La marjal de Pego-Oliva és un dels majors espais de biodiversitat del Mediterrani, i potser l'aiguamoll amb major qualitat del Mediterrani espanyol. És una antiga albufera. Es troba rodejat per les serres de Mostalla, Migdia i Segària que formen una ferradura oberta al Mediterrani, en el centre de la qual es troba la marjal. Es forma a causa de l'aigua dels rius Bullent o Vedat (en la part nord) i Racons o Molinell (en la sud) i els aqüífers de Mostalla i Segària. Una xarxa d'antigues séquies i canals travessa el paratge i es nodrix del flux de les aigües subterrànies, que sorgixen en brolladors denominats ullals.

     

    Cal destacar que l'equilibri entre el tradicional cultiu de l'arròs i el respecte al medi ambient han sigut les responsables de la supervivència de nombroses espècies vegetals i animals d'alt interés biològic. A més, atesa la seua gran rellevància, també està inclosa aquesta marjal en el conveni Ramsar (1971) de protecció mundial de zones humides, és zona d'especial protecció per a les aus (zona ZEPA) i també es troba dins de la xarxa Natura 2000 de la Comunitat Econòmica Europea.

     

    Telèfon d'informació del parc: 96 646 71 55 / 679 19 52 27

     

    Email: parque_pegooliva@gva.es 

     

    Web: Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

     

  •  

    Mapa Parque Natural Marjal Pego-Oliva

     

    Accesos al parc

    - des de la CV-715 Pego-Oliva, desviació per la carretera CV-728.

     

    - des de la N-332, prenent el desviació de la CV-678 Pego-Les Deveses que creua el parc per la zona central, d'est a oest.

     

    - des de la CV-700 Pego-El Verger, que bordeja el parc pel límit sud.

     

    Les eixides de l'autopista AP-7 més pròximes són les d'Oliva (nº 61) i Dénia (nº 62).

     

  • FLORA

    Les comunitats vegetals i la seua flora responen a les característiques pròpies dels ecosistemes humits valencians, caracteritzats per l'abundància de plantes subaquàtiques i nombroses algues, que la majoria d'elles requerixen aigües netes i abundants que troben en els rius.

     

     

    En les séquies trobem el nenúfar, entremesclat amb vegetació amfíbia, a base d'espadanyes, lliris d'aigua i gramínies hidròfiles. En els camps d'arròs es desenvolupen comunitats estacionals d'asprella, i llengua d'oca, junt amb les plantes típiques del cultiu, la cua de cavall i el junc.

     

     

    En les zones sense cultiu es desenvolupen extensos canyissers, junt amb la denominada dolceta, la corretjola del canyar, entremesclats amb prats humits que es desenvolupen en les zones de pasturatge menys inundades. En els sistemes dunares i depressions es troben comunitats que suporten el moviment de les arenes i la salinitat, destaquen l'herba pucera, la sempreviva, els juncs, la mansega, el llistó de mar, la corretjola de duna, i la viola de mar.

     

    FAUNA

    Les comunitats aquàtiques són les més interessants, prova de la bona qualitat de l'aigua; en elles habiten unes 21 espècies de peixos, entre les que destaquen el samaruc, el cabotet i la colmilleja, són abundants les espècies piscícoles com l'anguila, les llises, la carpa i el black-bass (esta espècie va ser introduïda). De la multitud d'invertebrats que poblen les seues aigües ressalten la gamba de riu així com les cloïsses de riu.

     

     

    El rèptil més característic és la tortuga europea, que junt amb l'altra cabriola i el blauedo, habiten els ecosistemes aquàtics de la restinga, en via de desaparició. Les aus de zones humides són l'altre grup faunístic més representatiu de la Marjal. Són nidificants: l'agre roig, el gomet, el cabussonet, la camallarga, el fumarell carablanc, el boscaler comú, la xitxarra comuna, la xitxarra tordal, la rosseta, i nombroses fotges, la polla d'aigua i ànecs de coll verd.

     

     

    Entre les aus migratòries destaquen les limícoles, l'oroval, el martinet, l'agró blau, la garseta blanca, distintes espècies d'oques i nombrosos passeriformes del canyisser i camps oberts. Pels camps d'arròs es poden observar granotes, serps pudentes, talpons d'aigua, nombrosos invertebrats i moltes aus que troben en tal ecosistema un fons alimentari assegurat. La marjal cobra una gran importància durant l'època de migració tant primaveral com tardorenc, ja que queda en la ruta de gran part de les aus d'Europa occidental que van cap a Àfrica.

     

  • Les activitats econòmiques que tradicionalment s'han realitzat en esta zona són l'agricultura, la pesca i la caça. Actualment, es cultiva arròs utilitzant la tecnologia adequada per a estes zones; encara així, continuen havent-hi factors que dificulten estes tasques, com són la climatologia i el medi físic, que no sempre és favorable.

     

    Cultivo del arroz

     

    En la marjal s'han desenvolupat varietats autòctones d'arròs de gran qualitat com el bombó i el pegonil a més de l'extens cultiu que es realitza de la varietat bomba. Els agricultors estan desenvolupant des de fa anys cultius experimentals d'arròs de cultiu ecològic de fins a 17 varietats que pot representar el futur d'estos arrossars.

     

  • VISITA

    Des del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva hi ha un servei de visites guiades gratuïtes per a grups superiors a 15 persones, dirigit principalment a grups escolars. Aquest servei està enfocat a facilitar la interpretació del patrimoni entre els visitants de l'espai natural. Per poder concertar una visita cal contactar prèviament per via telefònica amb el personal del parc per concretar una data i el tipus d'activitat.

     

    PASSEJOS EN BURRO

    El Refugi Ecoburropark ofereix diferents tipus d'excursió. Consulta preus i horaris. Tel. 696724923

     

    RUTES EN BICICLETA

    Extrem Tracks presta el servei de lloguer de bicicletes i rutes guiades. Tel. 646067264 / 699069915.

     

    CAÇA

    Els dissabtes, diumenges i festius, des del 12 d'octubre a principis de febrer.

     

    Societat de Caça de Pego: 

     

    • Tel: 618863343 / 965571174

     

    Societat de caçadors d'Oliva:

     

     

    Federació de caça de la Comunitat Valenciana:

     

     

    PESCA

    Es pot pescar en els rius Bullent (des de l'Ullal del Salinar fins a la desembocadura al mar) i Racons / Molinell (des del naixement fins a la desembocadura al mar), amb la llicència de pesca:

     

     

     

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerarem que accepta el seu ús. Si continua amb la navegació, entenem que accepta la nostra política de cookies.