Inici >> Parc natural >> Introducció
                                   >> Flora >> Fauna >> Rutes >> Cultiu de l'arròs >> Plànol

   Telèfon d’informació del parc: 966.40.02.51
   Email: parque_pegooliva@gva.es
   Web: http://parquesnaturales.gva.es/marjaldepegooliva
 
   El Parc Natural de la Marjal de Pego–Oliva es troba en el litoral situat entre les províncies de València i Alacant. Té una extensió de 1.290 hectàrees. Fou declarada Parc Natural en 1994. La marjal de Pego-oliva és un dels majors espais de biodiversitat del Mediterrani, i potser l’aiguamoll amb major qualitat del Mediterrani espanyol. És una antiga albufera. Es troba rodejat per les serres de Mostalla, Migdia i Segària que formen una ferradura oberta al Mediterrani, en el centre de la qual es troba la marjal. Es forma a causa de l’aigua dels rius Bullent o Vedat (en la part nord) i Racons o Molinell (en la sud) i els aqüífers de Mostalla i Segària. Una xarxa d’antigues séquies i canals travessa el paratge i es nodrix del flux de les aigües subterrànies, que sorgixen en brolladors denominats “ullals”.
 
   Cal destacar que l’equilibri entre el tradicional cultiu de l'arròs i el respecte al medi ambient han sigut les responsables de la supervivència de nombroses espècies vegetals i animals d'alt interés biològic. A més, atesa la seua gran rellevància, també està inclosa aquesta marjal en el conveni Ramsar (1971) de protecció mundial de zones humides, és zona d’especial protecció per a les aus (zona ZEPA) i també es troba dins de la xarxa Natura 2000 de la Comunitat Econòmica Europea.
 
   ECOSISTEMES REPRESENTATIUS:
 
   En la Marjal es troben representats tots els ecosistemes típics del litoral mediterrani de sedimentació. Des del mar fins a la zona humida hi ha una restinga o cordó arenós que a pesar d'estar molt ben conservat no va ser inclòs en la declaració de parc natural pel fet que es troba altament urbanitzat.
 
   En él se encuentran las desembocaduras de los ríos Bullent-Vedat y Racons-Molinell, además de un gran entramado de acequias y lagos denominados "bassots", derivados de los cultivos de regadío que se implantaron en la zona en fechas recientes. Detrás del espacio dunar se encuentran depresiones salobres (malladas), pobladas con Tamarix gallica "tamarits", "salzes", "eixiu atrocinera" y diversas especies de juncos marítimos. En la zona húmeda propiamente dicha, donde predomina fundamentalmente el cultivo del arroz, en zonas sin cultivo o durante la época de descanso, se extienden carrizales y espadañas (Typha angustifolia) entre prados húmedos (Paspalum vaginatum) y acequias. Los ríos son la principal fuente de agua dulce y de vida que inunda la Marjal. Éstos tienen su origen en los "ullals" o manantiales que emanan de los relieves cársticos.
 
   Hacia el oeste aparecen cultivos de cítricos intercalados entre acequias de gran valor biológico, fundamentando en la diversidad.